Esplac ens convida a compartir dinàmiques per treballar el gènere i la diversitat sexual

gènere

Esplac realitza una sessió per conèixer Rainbow Resources, oberta a totes les persones participants de les 3eres jornades de llleure i sexisme, realitzades el passat 19 de genr.

Què és exactament?
Doncs un recull d’activitats i també d’informació pràctica per treballar des de ben petits el gènere amb els infants. Hi ha molts recursos sobre activitats i dinàmiques per treballar aquest tema amb joves i adolescents, però no n’hi ha tants per treballar-ho amb infants. Això és el que van observar desde l’IFM-SEI (federació internacional de la que Esplais Catalans en forma part) i van decidir posar-hi remei amb el “Rainbow Resources” elaborat amb la participació de les entitats que hi formen part.

Aquesta sessió neix fruit d’una formació internacional (a càrrec d’aquesta entitat) en la que vam participar el passat mes de novembre tres monitores d’Esplais Catalans, on vam treballar una sèrie de recursos per treballar el gènere amb els més petits (6 a 12 anys).

Què es pretén?
Doncs que tot allò que van aprendre no es quedi només en el seu entorn més proper, poder multiplicar l’efecte al màxim de gent interessada possible i poder oferir recursos pedagògics de forma directa, és a dir, activitats per fer amb els infants.

Serà una sessió pràctica de 4h en la qual es vol investigar i remenar de forma pràctica aquesta eina tant valuosa de l’IFM-SEI.

  • Data: Dissabte 9 de març de 2013
  • Horari: 10h a 14h
  • Lloc: Esplais Catalans (Avinyó 44, 2n pis – Barcelona)
  • Places: màxim 20 persones (segons ordre d’inscripció)
  • Com apuntar-se: si ets moni d’Esplac, a través de l’ASSAC online. Si vas participar a les Jornades de “Lleure i Sexisme” i no ets d’Esplais Catalans, fes un mail a suportprojectes@esplac.cat

Consultes: suportprojectes@esplac.cat

Anuncis

La tercera edició de les jornades ha estat tot un èxit!

Les 3eres jornades van comptar amb la participació de més de 60 persones, totes elles interessades amb el vincle entre el lleure i el treball antisexista. Les Jornades van tenir com a eix central el tema de l’autoestima, que va ser tractat des de diferents perspectives, a partir de les intervencions d’una taula rodona de luxe, que va comptar amb:

  • Rosa Aznar Professora de secundària en l’àmbit de la coeducació

La taula va obrir un debat intens, que després vam poder traslladar a l’àmbit més vivencial amb un taller de teatre de l’oprimit amb Fil a l’Agulla.

Estigueu pendents del blog, perquè en els propers dies, penjarem les conclusions tant de la taula com del taller.

De moment, us deixem amb les fotografies de les Jornades!

3a edició: dissabte 19 de gener de 2013

El passat mes de gener vam celebrar les 2es Jornades de Lleure i sexisme, amb l’objectiu de mantenir un espai obert entre el món de l’activisme antisexista i el de l’activisme educatiu.

Sí, volíem construir un espai on les entitats d’associacionisme educatiu i les entitats i persones expertes en el treball feminista i LGTB poguéssim compartir experiències, intercanviar opinions i, en sobretot, extendre i fer visible la necessitat d’una educació per la igualtat de gènere.

Les primeres Jornades, l’any 2010, ja van tenir bona acollida, però va ser en aquestes, les del gener del 2012, quan es va fer visible que era un espai amb un possible llarg recorregut de futur.

Va ser aleshores, fruit de les segones Jornades, que vam considerar que la creació d’un blog com aquest era la manera de mantenir viva la flama d’aquest espai; una mica per recordar que al 2013 farem les terceres, una mica per poder penjar les conclusions d’altres anys i una mica per fer extensiva la convocatòria de participació.

La data de la 3a edició serà el dissabte 19 de gener de 2013 de 10h a 19h

Les jornades han comptat amb la participació de Associació Candela, Fil a l’Agulla, Escola Lliure el Sol, Casals de Joves de Catalunya i Esplac, però ens proposem anar més enllà. Així que, aprofitant la inauguració d’aquest espai on-line (www.lleureisexisme.wordpress.com), fem una crida a que altres entitats i persones us sumeu a la proposta.

Per aquelles i aquells que ja ens coneixeu, podeu aprofitar la inauguració del blog per buscar les conclusions estretes de les passades edicions.

Si esteu interessades a participar, a aportar experiències o si voleu més informació, podeu enviar-nos un mail a: lleureisexisme@gmail.com

espai de confluències: 2a edició de les jornades


La desigualtat de gènere és tema d’actualitat, especialment perquè pren múltiples cares en el nostre dia a dia. El conflicte de gènere, de fet, no només es fa visible amb les notícies que ens arriben sobre maltractament a les dones o sobre discriminació a les persones homosexuals: el conflicte de gènere es fa present, també, a través d’allò que en diem micromasclismes, és a dir, a través de les pràctiques, aparentment inofensives que, d’alguna manera, tots i totes tenim.

Reconèixer aquesta realitat és, en el fons, ser conscient de que les opressions explícites (les que veiem a les notícies) són només una expressió del sistema patriarcal, però, ni de bon tros, l’arrel del problema. I és, també, reconèixer que el sistema patriarcal forma part de la nostra columna vertebral i, per tant, no és fàcilment aïllable ni transformable.

Tanmateix, això no significa que aleshores no hàgim de fer res, sinó tot el contrari: calen mesures concretes per combatre la desigualtat, però també cal que aquestes mesures es donin en el marc d’una voluntat de canvi estructural.

El passat 10 de gener el Govern Basc va aprovar una llei a partir de la qual es tornava a obrir aquest debat: mesures concretes o canvi estructural?

La proposta de llei del Govern Basc, a favor del reconeixement de les persones transsexuals, establia la possibilitat que les administracions basques atorguessin una documentació provisional que acredités a les persones que s’haguessin canviat de sexe i que encara no haguessin aconseguit canviar la seva identificació registral.

Tanmateix, tot i que llei suposés un avenç des del punt de vista del reconeixement de drets d’un col·lectiu, va ser subjecte de crítiques de col·lectius que consideraven, com tantes d’altres vegades, que la llei no posava èmfasi en la qüestió estructural i, per tant, no combatia l’origen del problema.

Si bé la llei ampliava el reconeixement de l’opressió sexista al col·lectiu transsexual (fins ara s’havien fet lleis per a les dones i per a les persones homosexuals), tornava a posar de manifest que les mesures han d’estar coordinades en un marc legal antisexista comú, ja que moltes persones que no són dones maltractades o homosexuals o transsexuals, segueixen oprimides per la mateixa estructura .

Seguint amb l’exemple de la llei, ara ens trobem amb que les persones que no volen operar-se per canviar-se el sexe però sí volen ser tractades amb una altra identitat, no tenen cap reconeixement legal. Què hem de fer-ne? I amb les que el estan còmodes amb uns pits grans i genitals masculins? I amb les que neixen “indefinides” perquè el seu cos desenvolupa caràcters masculins i femenins al mateix temps?

De nou ens trobem amb l’obliqüitat i la justesa de mires que ens provoca el sexisme. I de nou amb la varietat de cares. I de nou amb les limitacions analítiques. I, al final, de nou amb la divisió de la lluita antisexista… té nassos!

En base a la voluntat d’englobar en un mateix discurs estructural les diferents discriminacions de gènere i en base a reconèixer que també en els espais on participem aquestes discriminacions estan presents, des de l’any 2010, Casals de Joves celebrem les Jornades de lleure i sexisme.

Les Jornades de lleure i sexisme són justament un espai per reflexionar sobre el conflicte de gènere als nostres Casals, així com en d’altres entitats del món del lleure (com els esplais o els agrupaments) a partir de les aportacions i coneixements d’entitats feministes i LGTB, que també hi participen.

El passat 21 de març vam celebrar la segona edició i aquesta vegada, amb força èxit d’assistència: unes 40, provinents d’entitats diferents, van participar-hi.

Durant les jornades van haver sessions de tota mena (des de taula d’experiències fins a teatre), però segurament el més interessant va ser l’actitud d’entusiasme de les persones que van assistir i les reflexions que aquestes van aportar, al voltant de temes molt diversos però que partien de la mateixa arrel.

Reflexions com la necessitat de seguir-nos formant als casals, esplais i agrupaments, la invisibilitat però persistència del conflicte, la dificultat per treballar a contracorrent, la inconsciència de moltes pràctiques nostres que perpetuen desigualtats, els mals hàbits del llenguatge, etc.

L’experiència ens diu, doncs, que les Jornades són un bon espai per entomar el tema des de la globalitat que requereix. Un bon espai que ens permet canviar consciències entre aquelles persones que estan en contacte diari amb d’altres en les seves associacions. Un bon espai per fer possible la transformació a través de l’educació. Un espai, en el fons, necessari.

I sí, això només és el principi. L’any que ve a per la 3a edició!

Algunes opinions d’un matí diferent: les II Jornades sobre Lleure i Sexisme

La Glòria, monitora de l’esplai Isard-Flor de Neu, comparteix al Tria l’esplai! les seves impressions de les II Jornades sobre Lleure i Sexisme organitzades per l’Associació de Casals i Grups de Joves, l’Escola Lliure el Sol i Esplais Catalans, que es van celebrar el passat 21 de gener. Com diu la Glòria, pel que fa el sexisme encara hi ha molta feina a fer!

El feminisme m’interessa, i aquesta va ser la meva motivació per assistir a les II Jornades sobre lleure i sexisme. Però, si fos de les que pensa que el sexisme i el feminisme s’han convertit en una temàtica obsoleta, si no en una obsessió d’unes poques extremistes, estic convençuda que també hauria estat un bon motiu per assistir-hi. Deixar de banda els prejudicis i la mandra de participar en iniciatives com aquestes serveix, sobretot, per viure en primera persona què passa amb els estigmes que envolten la lluita per la igualtat entre dones i homes.

L’assistència a les Jornades sobre Lleure i Sexisme em va servir per fer-me una idea més concreta d’aquelles coses que em sona que es, fan sobre allò que en diem gènere, però no tinc del tot clar com definir. Em van ajudar a aclarir conceptes i ordenar les idees sobre res més lluny que les meves relacions quotidianes i una problemàtica que es troba en tots els àmbits de la meva vida. També vaig poder palpar les ganes i la feina ben feta que han realitzat algunes companyes per millorar el sexisme a les nostres entitats. Finalment, el teatre social ens va donar una oportunitat per parlar obertament d’algunes experiències sexistes viscudes per les assistents: un tema que si no li dediquem un espai i un temps específic sempre queda a la cua de les preocupacions i accions de les joves que volem transformar la realitat que ens envolta.