espai de confluències: 2a edició de les jornades


La desigualtat de gènere és tema d’actualitat, especialment perquè pren múltiples cares en el nostre dia a dia. El conflicte de gènere, de fet, no només es fa visible amb les notícies que ens arriben sobre maltractament a les dones o sobre discriminació a les persones homosexuals: el conflicte de gènere es fa present, també, a través d’allò que en diem micromasclismes, és a dir, a través de les pràctiques, aparentment inofensives que, d’alguna manera, tots i totes tenim.

Reconèixer aquesta realitat és, en el fons, ser conscient de que les opressions explícites (les que veiem a les notícies) són només una expressió del sistema patriarcal, però, ni de bon tros, l’arrel del problema. I és, també, reconèixer que el sistema patriarcal forma part de la nostra columna vertebral i, per tant, no és fàcilment aïllable ni transformable.

Tanmateix, això no significa que aleshores no hàgim de fer res, sinó tot el contrari: calen mesures concretes per combatre la desigualtat, però també cal que aquestes mesures es donin en el marc d’una voluntat de canvi estructural.

El passat 10 de gener el Govern Basc va aprovar una llei a partir de la qual es tornava a obrir aquest debat: mesures concretes o canvi estructural?

La proposta de llei del Govern Basc, a favor del reconeixement de les persones transsexuals, establia la possibilitat que les administracions basques atorguessin una documentació provisional que acredités a les persones que s’haguessin canviat de sexe i que encara no haguessin aconseguit canviar la seva identificació registral.

Tanmateix, tot i que llei suposés un avenç des del punt de vista del reconeixement de drets d’un col·lectiu, va ser subjecte de crítiques de col·lectius que consideraven, com tantes d’altres vegades, que la llei no posava èmfasi en la qüestió estructural i, per tant, no combatia l’origen del problema.

Si bé la llei ampliava el reconeixement de l’opressió sexista al col·lectiu transsexual (fins ara s’havien fet lleis per a les dones i per a les persones homosexuals), tornava a posar de manifest que les mesures han d’estar coordinades en un marc legal antisexista comú, ja que moltes persones que no són dones maltractades o homosexuals o transsexuals, segueixen oprimides per la mateixa estructura .

Seguint amb l’exemple de la llei, ara ens trobem amb que les persones que no volen operar-se per canviar-se el sexe però sí volen ser tractades amb una altra identitat, no tenen cap reconeixement legal. Què hem de fer-ne? I amb les que el estan còmodes amb uns pits grans i genitals masculins? I amb les que neixen “indefinides” perquè el seu cos desenvolupa caràcters masculins i femenins al mateix temps?

De nou ens trobem amb l’obliqüitat i la justesa de mires que ens provoca el sexisme. I de nou amb la varietat de cares. I de nou amb les limitacions analítiques. I, al final, de nou amb la divisió de la lluita antisexista… té nassos!

En base a la voluntat d’englobar en un mateix discurs estructural les diferents discriminacions de gènere i en base a reconèixer que també en els espais on participem aquestes discriminacions estan presents, des de l’any 2010, Casals de Joves celebrem les Jornades de lleure i sexisme.

Les Jornades de lleure i sexisme són justament un espai per reflexionar sobre el conflicte de gènere als nostres Casals, així com en d’altres entitats del món del lleure (com els esplais o els agrupaments) a partir de les aportacions i coneixements d’entitats feministes i LGTB, que també hi participen.

El passat 21 de març vam celebrar la segona edició i aquesta vegada, amb força èxit d’assistència: unes 40, provinents d’entitats diferents, van participar-hi.

Durant les jornades van haver sessions de tota mena (des de taula d’experiències fins a teatre), però segurament el més interessant va ser l’actitud d’entusiasme de les persones que van assistir i les reflexions que aquestes van aportar, al voltant de temes molt diversos però que partien de la mateixa arrel.

Reflexions com la necessitat de seguir-nos formant als casals, esplais i agrupaments, la invisibilitat però persistència del conflicte, la dificultat per treballar a contracorrent, la inconsciència de moltes pràctiques nostres que perpetuen desigualtats, els mals hàbits del llenguatge, etc.

L’experiència ens diu, doncs, que les Jornades són un bon espai per entomar el tema des de la globalitat que requereix. Un bon espai que ens permet canviar consciències entre aquelles persones que estan en contacte diari amb d’altres en les seves associacions. Un bon espai per fer possible la transformació a través de l’educació. Un espai, en el fons, necessari.

I sí, això només és el principi. L’any que ve a per la 3a edició!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s